Exposició d’Escultura a les Llibreries de Girona
Desembre 2020 – Gener 2021
LECTURES D’ARTISTA
Pilar Aldana-Méndez
Per Pilar Aldana l'Escultura és un projecte vital.
És espai, temps, presència, forma, concepte i tècnica.
Creant escultures vol expressar les seves impressions profundes de la vida,
de lectures, d’investigacions,
de viatges i de trobades amb
altres cultures.
Per a l’exposició als espais de les
llibreries de Girona, Pilar ha fet una tria molt especial d’obres inspirades en
lectures que li han donat un gir significatiu en el camí de creació de la seva
obra escultòrica i que han marcat la seva visió de la vida i de l’art. Són
lectures realitzades com a estudiant d’Art i Filosofia, lectures de viatges i
lectures d’autors que han deixat llavors en el camí de la creació al llarg de
la seva vida.
Llibreria 22
Llibreria
Geli
Llibreria
Context
Llibreria
Empúries
Llibreria Les
Voltes
Llibreria
Linguae
Llibreria
Ulyssus
Llibreria
Calmot
Somiatruites
Organitza
Amics del
Museu d’Art de Girona
Gremi de
Llibreters i Llibreries de Girona
LLIBRERIA GELI
Llibre Abelles de Cristall, d’Ernst Jünger
Obres Construcció per atrapar el Temps - Marbre Negre
Refugi 1 i Refugi - Vidre i Ferro (lleixes interiors)
L’obra seleccionada per a la Llibreria Geli és Construccions per atrapar el temps, en marbre negre. És la primera obra de la sèrie de creacions escultòriques dels anys 90 inspirades en El Temps i La Mort.
El llibre que acompanya aquesta obra es d'un autor que va ser molt especial entre les lectures d’aquesta època. Es tracta d’Ernst Junger, un gran escriptor i filòsof d’origen Alemany que va viure 103 anys i que va escriure assaigs, novel·les i diaris al llarg de la seva vida, obres que són testimonis lúcids, apassionants i controvertits de la societat del Segle XX. Els llibres Abelles de Cristall (1957), Els Penya segats de Marbre (1939) i El Treballador (1932), entre d’altres, van marcar el meu pensament i creativitat d'una forma molt forta.
El temps,
poderós límit
És per ventura possible
atrapar el temps?
¿Construir caus
per espiar instants?
Són intents de
provocar-li una flaquesa a la realitat
per permetre
desxifrar el sever traç de la mort "
Pilar Aldana-Méndez, 1997
"... de
qualsevol manera un voldria ficar, ni que fos en el record,
una falca en el
temps perquè aquest perdés la seva lògica, la seva irreversibilitat ... ".
Ernst Jünger, 1957
Les obres de la sèrie Construccions per Atrapar el Temps
van ser realitzades en diversos materials com
marbre, vidre, fusta, metall, en format de joies, instal·lacions a la natura i
en granit a gran escala. Va ser un sense parar de creativitat ficada en aquesta
forma triangular plena i buida, en escultures geomètriques de ritmes i
proporcions perfectes.
A l’Egipte vaig realitzar una gran obra monumental en granit negre de les pedreres d’Aswan, actualment al Parc d’Escultura Contemporània d’Aswan. A Itàlia, dues escultures monumentals en granit negre de Zimbabwe al Parc d’Escultures del Chianti i en pedra blanca de la Maiella al Parc d’Escultures d’Atri.
Les obres Refugis, en vidre i ferro a l’interior de la Llibreria Geli, són obres creades amb posterioritat; ja parlen de moments més tranquils, d’espais per tenir refugi imaginari o real (a les obres monumentals), conserven les proporcions geomètriques però són més properes a l’esperit humà, deixant de banda l’excés de filosofia que va omplir el temps precedent.
LLIBRERIA ULYSSUS
Llibre Estudis Africans, de Carme Junyent Figueras
Obra Espais
Africans - Marbre Negre
L'obra seleccionada per a exposar a la llibreria Ulyssus forma
part d’una llarga sèrie que vaig fer en homenatge a l’Àfrica, després de passar
temporades en diferents llocs d'aquest magnífic continent, sempre per fer
escultura monumental en granit, fet que demanava estades llargues, viatges i
contacte permanent amb el lloc i la seva
gent. L'obra és Espais Africans. L'obra sencera en marbre negre té
8 parts. Aquí presento una de les parts.
El llibre de referència que vaig seleccionar per a la llibreria especialitzada en viatges és un llibre que vaig llegir a aquesta època i que vaig tenir la sort de presentar en una exposició a Barcelona. Per a l’exposició ESPAIS AFRICANS de l’any 2012 vaig organitzar conferències, classes, música i més activitats. Vaig tenir convidada especial a l’escriptora i experta en estudis sobre llengües, la Dra. Carme Junyent Figueras, per parlar del seu llibre Estudis Africans.
El llibre tracta el tema de les llengües africanes, la cultura d’explicar històries per passar la saviesa dels vells als infants i molts detalls de la forma de viure en un continent ple de llengües diverses amb orígens igualment diversos.
Acompanya l’obra un escrit que vaig fer per presentar les obres l’any 2012:
Àfrica, terra on el temps no té nom i l’espai no té límits.
La paraula, els ritmes, els rius soterrats, el vent, els murs de terra, els baobabs, el sol, la sabana, les serps, la nit, els colors dels teixits, els mites… són africans.
Els ancestres habiten el present i l’home construeix murs lleugers al seu voltant per conviure amb ells. Murs de fang que no desafien la natura, cases que neixen i moren al ritme de les gotes de pluja.
Espais per viure on la llum, tan intensa, arriba tènue i subtil a l’interior al seu pas silenciós per les reduïdes portes i finestres dels murs circulars. Les cases i els seus amos es reuneixen per dibuixar el poblat enmig de la sabana africana.
Al desert, son les teles que es tensen al vent, fantàstics refugis viatgers plens de color, de nens, de crits del bestiar. Llocs vius, envoltats per la força del sol i del vent, roden per les sorres sense deixar cap rastre que els pugui recordar.
Aquesta atemporalitat i aquesta força dels habitatges de l’Àfrica rural m’han donat l’empremta per crear els Espais Africans: escultures en vidre i en pedra on els espais oberts, circulars, múltiples i aïllats, tenen presència.
Pilar
Aldana-Méndez, 2012
LLIBRERIA CONTEXT
Llibre La Genealogia de la Moral, de Friedrich Nietzsche
Obres Tragèdia - Marbre Negre
Cases Africanes (2 obres) - Vidre
blau
Nietzsche
sostenia que tot acte o projecte humà està motivat per la "voluntat de
poder". La voluntat de poder no és tan sols el poder sobre els altres,
sinó el poder sobre un mateix, cosa que és necessària per a la creativitat. Tal
capacitat es manifesta en l'autonomia del superhome, en la seva creativitat i
coratge.
Nietzsche marca un abans i un després en el curs del pensament filosòfic occidental. Fa una crítica dura, implacable i radical contra la moral que hem heretat, una moral que a nosaltres potser ens sembla «natural» i «necessària», però que considera com un conjunt de prejudicis esclavitzadors que no permeten desplegar la vida sinó que sotmeten. Nietzsche vol desmoralitzar, i no és que vulgui desanimar, sinó ben al contrari, vol que el lector es tregui de sobre els prejudicis morals que tenallen les lleganyes dels ulls que no deixen veure les coses amb claredat.
Per a la Llibreria Context, especialitzada en llibres de caràcter filosòfic, de poemes i assaigs, vaig escollir el llibre Genealogia de la Moral de Friedrich Nietzsche i les obres Tragèdia, en marbre negre, i Cases africanes, en vidre blau.
A l’època de les lectures filosòfiques vaig fer una llarga sèrie d’obres titulades Tragèdia amb arcs en marbre negre i arcs en vidre sòlid transparent, que normalment presentava escampades pel terra. Es tracta d’una interpretació de la Tragèdia Grega que ens parla de l’Apol·lini i el Dionisíac com les parts d’un tot. Als seus escrits, Nietzsche fa referència als filòsofs grecs i confronta aquesta visió dual.
Per a la llibreria Context he portat un arc en pedra d’aquesta època i dos arcs en vidre blau de creació posterior de la sèrie Cases africanes que aporten els elements per crear aquesta dualitat. Vaig seleccionar aquestes obres ja que les formes tornen amb força al llarg de la vida creativa, com és el cas de les obres de la sèrie Cases Africanes que tornen a representar l’idea d’un espai habitable o de pas a partir d’arcs.
LLIBRERIA LES VOLTES
Llibre Solitud, de Caterina Albert
Obres Metamorfosis –
Marbre negre
Construcció per Atrapar el Temps –
Vidre
Límit – Vidre, Marbre negre i ferro
Visions – Cilindres en vidre
Solitud (1905) presenta la trajectòria d’una dona jove, la Mila, acabada de casar, que segueix el marit en una aventura incerta de prendre possessió d’una ermita muntanyenca. Sensible i inquieta, aviat aniran sortint els entrebancs que li demostren que els ideals d’una vida tranquil·la són un pur miratge, que la mitjania no és possible perquè la personalitat humana és inestable i només té dues vies: o retrocedir cap als orígens, cap a l’anul·lació, o avançar cap a la pròpia afirmació, amb tot el que aquest acte de rebel·lió comporta.
Jordi
Castellanos
Recentment va arribar a les meves mans l’obra de Caterina Albert gràcies a un encàrrec per realitzar una escultura que acompanyarà un dels seus escrits. Vaig tenir l’oportunitat de sentir alguns dels seus contes a sessions de lectura de la Fundació Josep Pla, vaig veure adaptacions cinematogràfiques de l’obra Solitud, i vídeos sobre la vida de Victor Català, el pseudònim de l’escriptora.
Aquest any, tan bon punt ens van deixar sortir de casa desprès del confinament, la primera sortida va ser a l’Escala per visitar la casa on va viure l’escriptora i per descobrir els carrers propers, imaginant-la passejant en silenci.
Per a la Llibreria Les Voltes vaig seleccionar el llibre Solitud de Caterina Albert perquè és una llibreria especialitzada en llibres en Català. Vaig escollir presentar obres realitzades al llarg de la meva vida que representen aquest estat de solitud i de silenci. L’obra Metamorfosis, en marbre negre, representa l’evolució des de l’interior d’un espai tancat i el naixement cap a l’exterior quan l’ésser està preparat.
A les lleixes interiors trobem una obra en vidre de la sèrie Construccions per atrapar el temps en vidre massís. Vaig trobar adient aquesta obra per representar l’ésser solitari que és la Mila, la dona que es veu obligada a viure en un espai inhòspit on el temps sembla estancar-se.
LLIBRERIA CALMOT
Llibre Viatge al centre de la Terra, de Jules Verne
Obres Gran Porta - Pedra d’Ulldecona
Espais Africans – Marbre Negre
L’Ànima del Buit – Ceràmica i vidre
Als anys 90 vaig tenir projectes d’obra monumental molt interessants, un d’ells va ser situar una obra a l’interior d’una pedrera subterrània al Massís Central de França. Per inspirar-me, vaig llegir Viatge al Centre de la Terra de Jules Verne. Va ser una lectura sensacional, imagineu-vos el que vol dir per a una persona que treballa la pedra i que està immersa en una recerca permanent, llegir les descripcions dels infinits túnels de granit, la trobada del gran llac, i llegir com el professor alemany Otto Lidenbrock descobreix un escrit xifrat d'Arne Saknussemm, un savi islandès del segle XII, que afirma haver arribat al centre de la Terra.
Vaig realitzar també una obra en gran format dedicada a aquest llibre que es troba a Toulon, França. En aquesta obra vaig tallar a la porta d’una gran pedra detalls de l’escrit xifrat que apareix al llibre de Jules Verne. I en aquesta època vaig realitzar unes quantes obres titulades Portes que ens porten a llocs imaginaris.
“Si Otto Lidenbrock pot trobar l’entrada a l’interior de la Terra desxifrant un codi secret, jo puc crear llocs imaginaris a l’interior de les meves obres”.
Gran Porta, en Pedra d’Ulldecona, la vaig seleccionar per la llibreria Calmot per inspirar nens i joves a llegir les obres de Jules Verne, que ens porten a mons fantàstics que van ser classificats dins el gènere d’obres de ficció, però que actualment formen part de realitats de la nostra època. Es tracta d'una pedra amb un espai interior perfectament tallat com la gran porta d'una catedral.
També he portat per a la Llibreria Calmot una obra de la sèrie Cases Africanes, en Marbre negre, ja que amb el pas dels anys vaig trobant relacions entre formes i conceptes. Els arcs, les portes, sempre elements que ens permeten imaginar un espai interior misteriós.
L’obra L’ànima del buit, en ceràmica i vidre, ens porta a recordar el meravellós llac trobat per l’expedició del Dr. Otto Lidenbrock al centre de la terra. El vidre ens dóna la sensació d’aigua en calma dins l’espai interior d’un atuell de fang.
LLIBRERIA 22
Llibre L’origen de l’obra d’Art, Martin Heidegger
Obra Porta Misteriosa - Marbre negre
El fet de ser escultora, artista o com es pugui denominar, em va portar des de sempre a lectures vàries, potser desordenades, però planes de caràcter. En una època va arribar a les meves mans un llibre molt petit, una recopilació i traducció d’una conferència donada per Martin Heidegger. Es tracta de “La Obra de Arte en Heidegger” d’Eusebi Colomer. Aquest descobriment em va portar als textos de Martin Heidegger i a una visió especial del fet artístic a partir de les reflexions del filòsof, entre les quals es troba en el llibre que proposo per la Llibreria 22, L’origen de l’Obra d’Art.
Heidegger assenyala que la veritat de l'obra d'art s'estableix com una lluita, una tensió, en el si de cada obra, entre el seu 'món' i la seva 'terra', essent 'món' el desplegat per l'obra i ' 'terra' el replegat en l'obra.
(...) L'art és, d'una manera essencial, "poesia", en el sentit profund de creació d'una obra en què la veritat apareix amb la resplendor de la bellesa. Totes les arts, des de l'arquitectura fins la música, són, en la seva arrel, poètiques, ja que en totes elles es porta a terme aquella instauració de la veritat que és l'essència mateixa de l'art.
Vaig seleccionar l’obra en marbre negre Porta Misteriosa per ser una obra en la qual es concentra el fet d’expressar una idea deixant-la oculta a l’interior de la mateixa obra. Caldria obrir la porta per trobar aquesta expressió. Per altra banda, l’escultura conserva el seu caràcter original perquè deixa la part natural de la pedra com part de l’obra.
Va ser una època d’obres monolítiques que conserven el traç natural de les pedres en contrast amb la part tallada i polida, i a la vegada una època en que les lectures filosòfiques em portaven a una creativitat gairebé mental. Es troben, doncs, aquí, l’aspecte molt fort de la natura amb el del pensament incessant, potser es tracta de la tensió de la qual parla Heidegger.
LLIBRERIA SOMIATRUITES
Llibre Cent anys de Solitud de Gabriel García Márquez
Obres Cases Africanes – Vidre
Nòmades - Vidre Blau i
Marbre Negre
Visions – Tubs de Vidre Bufat
Distorsions – Ampolles foses de
Vidre
Molts anys més
tard, davant l’escamot d’afusellament, el coronel Aureliano Buendía hauria de
recordar d’aquella remota tarda que el seu pare l’havia dut a conèixer el gel.
Aleshores Macondo era un poblet de vint cases de fang i canya silvestre
construïdes a la vora d’un riu d’aigües diàfanes que es precipitaven per un
llit de pedres polides, blanques i enormes com ous prehistòrics. El món era tan
nou que moltes coses encara no tenien nom i quan hom les volia esmentar les
assenyalava amb el dit. Cada any, el mes de març, una família de gitanos
esparracats plantava la seva tenda prop del poble, i amb gran renou de xiulets
i timbals, feien conèixer els nous invents.
Cent anys de solitud, Gabriel García Márquez, Primera fragment del Llibre.
Aquesta és la primera frase del llibre Cent Anys de Solitud del llegendari autor d’un estil anomenat Realisme Màgic, Gabriel García Márquez. De jove vaig visitar Aracataca, a Colòmbia, el poble de naixement de l’escriptor, i més endavant vaig fer estudis literaris sobre aquest autor fent especial atenció a Macondo, els seus personatges i a la realitat cruel plasmada als llibres de Garcia Márquez. De fet, cap realisme màgic, és realisme pur!
Vaig seleccionar aquest llibre per a la Llibreria Somiatruites, pel nom i l’estil desenfadat de l’espai i per la fusió entre lectura i el plaer de prendre un bon vi al mateix temps. Els plaers a la manera dels pobladors de Macondo estan ben referenciats als llibres de García Márquez, és una fusió de realitats.
Les obres seleccionades per una part són les Cases Africanes en vidre blau i bordeus, obres inspirades en poblats africans que coincideixen amb els habitatges de les terres àrides i extenses del Magdalena Mig, on es troben quasi tots els llocs i personatges de les obres de l’autor. La obra Nòmades en vidre blau i marbre negre, en homenatge als gitanos que arriben a Macondo per portar les novetats del món.
A un altra banda trobem Visions, uns cilindres en vidre situats en forma rítmica i una mena de serp, animal sinuós, fet deformant una gran ampolla de vidre. Aquestes obres fan referència a la música, molt important als llibres de Garcia Márquez. Les Distorsions es troben a diferents llocs de la llibreria, són ampolles deformades que conversen amb les ampolles de vi del local.
LLIBRERIA EMPÚRIES
Llibre Correcció, de Thomas Bernhard
Obres Con Infinit - Bronze
Con Blau – Fotografia Obra
Monumental
L’Ànima del Buit i Cases Africanes -
Fotografies
Selecció d’obres, joies i objectes en vidre
La fotografia penjada a l’interior de la llibreria mostra un
gran Con Blau de
fusta i ferro que es troba a la Selva Negra, a
Alemanya. Va ser construït amb troncs de
fusta i rematat per un con de metall blau. Una obra inspirada totalment en el
personatge Roithamer, del llibre Correcció
de Thomas Bernhard. Al text, entre moltes
situacions, el personatge construeix un habitatge en forma de con per a la seva
germana en un bosc al nord d’Àustria. El llibre parla de la forma perfecta de
construir, els passos, el temps, una vida, una història amb un final perfecte
que és l’obra. Al mateix temps, fa una reflexió tremendament profunda de la
Mort com el punt final i perfecte de la Vida. Vaig llegir aquest llibre 3
vegades. Heu de saber que està escrit sense cap signe de puntuació. La
respiració i el ritme l’has de trobar tu mateix.
Construir un con al mig de bosc és la idea demencial de Roithamer, és una idea que desborda la meva comprensió, l'enigma de la mort em mou a construir aquesta obra.
AIXÍ EL CON:
La idea, la
necessitat de realitzar-la, la preparació,
la perfecció, l'execució,
la satisfacció i l'abandó a la natura.
De l'angoixa
vital per desxifrar l'enigma de la mort
tancat en aquest
deliri,
va néixer
l'impuls de construir -realment- un con
enmig de bosc
per les gents de Böhmerwald,
de realitzar la
idea en contra de tots els dubtes,
preceptes i
acusacions.
Pilar
Aldana-Méndez, 1993
He recomanat aquest llibre als meus alumnes al llarg dels anys. El sentit de “Construir” inspirat en aquest llibre m’ha acompanyat fins ara, ja que em permet reconèixer que cada pas, cada pensament, cada moment, són claus en la creació d’una escultura.
El Con Infinit de bronze és una versió de la mateixa idea, el tau a l’interior recorda la possibilitat de viure en aquest lloc. La realització per etapes de l’obra, primer el con amb fang, la còpia amb cera, el motllo amb guix, fins a la fosa en Bronze, comporta passos que han de ser perfectes per donar forma a la idea en un material definitiu. Un procés similar requereix la creació d’obres en vidre massís, una tècnica que treballo des de fa anys. I, a la fi, construir és un procés similar al de La Vida, com ho diu Bernhard.
A la vitrina interior podeu trobar obres en vidre de diferents
èpoques com una Casa Africana, una peça en Ceràmica i vidre de la sèrie L’Ànima
del buit, joies de la sèrie Glass
Dreams, Primavera i Escales. Ampolles deformades divertides i objectes variats. Vaig
seleccionar obres amb molt de color per una llibreria que dedica gran part del
seu repertori als infants i als joves.
LLIBRERIA LINGUAE
Llibres Poems from Friedrich Hölderlin
Le Corbusier. The Chapel at Ronchamp, de Danièle Pauly
Obra Refugi - Marbre negre i ferro
L’obra seleccionada per la Llibreria Linguae, especialitzada en
llengües, és una obra de títol Refugi, una obra que forma part d'una recerca filosòfica sobre
el Temps i la Mort, i és part de la sèrie titulada Construccions per atrapar el
temps.
El llibre que acompanya aquesta obra en particular és Poems from Friedrich Hölderlin. Aquest llibre, i altres lectures d’escriptors i pensadors alemanys d’una època que estudiava filosofia, van marcar de forma potent els primers anys de les meves creacions, van ser una manera d'arribar a altres cultures i formes de pensar. Les obres realitzades dins aquesta idea de Construccions per Atrapar el Temps són obres que guarden secrets de dies i nits sense parar de crear, sense parar de llegir, sense parar de descobrir una forma particular de veure la vida i portar el pensament cap a la creativitat.
Extracte del poema de F. Hölderlin:
|
Cançó del Destí d’Hiperió ... Però a
nosaltres, no ens ha
estat donat cap lloc on
reposar; els homes
afligits desapareixen,
cauen cegament, un
cop i altre, com l'aigua de
roca en roca, abocats per
sempre més a la
incertesa. |
Hyperion's Song Of Destiny ... A place to rest |
El títol original de l’obra és Refugi per morir. Una construcció que ens prepara per passar a un altre món. La
part representada per les peces de ferro tenia la intenció de mostrar el que
queda de nosaltres quan ja no som aquí:
Un parell de làpides pesants al terra.
Fa un temps vaig canviar el nom de l’obra Refugi ja que la forma de veure La Mort com a tema d’estudi filosòfic va deixar de ser part de la meva vida. Llavors, a partir de l’any 1999 vaig començar a fer Refugis per Habitar en formats diversos, des de molt petits fins a obres monumentals on és possible entrar i romandre a dins.
També té una influència directa en aquesta escultura l'estudi d’una obra arquitectònica de Le Corbusier, La Capella de Ronchamp, a partir de la lectura de la tesi d'un bon amic, Jaime Sarmiento, i de llibres com Le Corbusier, The Chapel at Ronchamp, de Daniéle Pauly. Les formes de la capella, les finestres i la llum tan especial i el fet de tenir una finalitat de culte dins l’obra esquemàtica de Le Corbusier, em va cridar molt l’atenció.
ARTICLES DE PREMSA - EXPOSICIÓ LECTURES D'ARTISTA
DIARI DE GIRONA - Eudald Camps
https://www.facebook.com/1191106828/posts/10225705156794284/
EL PUNT AVUI - Xevi Castillon
DIARI DE GIRONA
https://amp.diaridegirona.cat/cultura/2020/12/12/pilar-aldana-mendez-exposa-llibreries/1078219.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario