ESCULTURES EN VIDRE
TORRE DE LA SAGRISTIA
BASÍLICA DE LA SAGRADA FAMÍLIA
Quan tens el repte
de dedicar els teus coneixements,
la teva
experiència, la teva imaginació i la teva ànima
a crear unes obres
que han de tenir una finalitat tan específica com és
"Il·luminar
amb llum natural l'interior d'una torre a la Sagrada Família",
creieu-me que cada
minut ocupat en el projecte va ser dedicat en plena consciència
professional,
amb total atenció a
les premisses establertes i amb la il·lusió de complir amb totes les
expectatives.
El disseny de les
escultures en vidre massís va ser la part més important del repte
per a aquest espai
arquitectònic i es va fer en un excel·lent ambient de confiança i
col·laboració.
Es tractava de
redissenyar el model inicial mantenint les premisses estètiques de
l'espai
per arribar a
obtenir un model eficaç per captar la llum.
EL PROJECTE
A inicis del mes d'octubre del 2014 vaig rebre la trucada de l'arquitecte Jordi Coll per assistir a una reunió de presentació del projecte per realitzar unes peces en vidre massís per a l'exterior de la torre de la Sagristia de la Sagrada Família. L'arquitecte va rebre dades sobre la meva obra escultòrica en vidre de quatre fonts diferents segons va comentar a la reunió. La seva primera pregunta al trucar va ser: Ens diuen que saps atrapar la llum dins d'una massa de vidre, és això cert?
A aquesta primera reunió de diverses hores van assistir els arquitectes Jordi Faulí arquitecte principal de la Sagrada Família, Jordi Coll i Jaume Serrallonga, amb qui vaig mantenir comunicació permanent durant l'evolució del projecte. Estaven també presents dos enginyers i el científic del vidre Joaquim Pigem que ja havia fet una proposta per solucionar el projecte. La reunió va ser molt extensa, vam revisar el projecte de J.Pigem i em van proposar presentar un projecte alternatiu.
|
|
Maqueta inicial - Torre de la Sagristia |
El projecte es tracta de dissenyar 9 blocs cúbics de vidre massís de grans dimensions per situar-los a la part superior de la Torre de la Sagristia per captar la llum del sol i fer-la passar a través de la gran hipèrbole interior del sostre de la Torre i així il·luminar el pis superior de la Torre. Les peces estarien situades sobre una estructura de Marbre Blanc i cada peça seria lleugerament diferent en dimensions.
Les pautes que s'exigeixen per realitzar un projecte per a la Sagrada Família i que em van ser exposades en aquesta reunió, són, estudiar Gaudí i la seva proposta al lloc a intervenir, presentar un projecte amb una tecnologia actual i amb domini demostrat de la mateixa, i un tercer factor, que es mantingui perfecta per més de 100 anys. Aquesta petició és regla infrangible per accedir a la construcció del temple. Vaig iniciar el projecte amb totes aquestes premisses com a base.
Vaig tornar al meu estudi força preocupada perquè el disseny de les peces de vidre proposat pels arquitectes, en la meva opinió, era inviable. Ells havien dissenyat blocs cúbics massissos de vidre amb elements sobresortints (de gran fragilitat) que a més tindrien funcions estructurals a la construcció.
Per la seva banda, el projecte de J.Pigem proposava la fabricació de les peces amb vidre de borosilicat fos en gresol a alta temperatura durant un llarg període per homogeneïtzar la massa de vidre i després abocar el vidre en motlles directament des del gresol. La seva proposta incloïa la construcció d'un forn especial per fondre el vidre amb conductes per passar-lo als motlles (proposava motlles de ferro, ell desconeixia l'existència de motlles en sílice propis d'aquesta tècnica) i la construcció dels forns de refredament. Presentava un alt pressupost per a la creació del taller amb aquests forns especials i en la proposta feia falta incloure el personal que s'ocuparia de realitzar els processos, l'alt cost en energia, la producció dels motlles i el seu cost, personal expert en controlar els forns, en realitzar els acabats, en fi, una idea a nivell científic molt depurada per obtenir un vidre d'alta qualitat i resistència a l'exterior, però costosa i fora de la realitat. A més, després d'investigar que seria inviable l'ús de vidre de borosilicat per a escultura massissa a l'exterior, vaig considerar inviable tot el projecte.
Durant tres dies vaig estar redactant un informe sobre les dificultats per realitzar les peces cúbiques dissenyades pels arquitectes i vaig presentar un document amb noves solucions tècniques i formals per fer viable la producció. En aquest estudi vaig fer la proposta de modificar estructuralment les peces, va ser necessari explicar molts detalls i comportaments propis del vidre en tractar-lo amb la tècnica de càsting per consolidar la meva proposta. Va ser un moment interessant ja que havia d'explicar als arquitectes i als enginyers del temple la importància de molts aspectes del meu projecte per crear obres en vidre massís per a exterior. Es tractava d'una tècnica desconeguda per a ells.
La següent reunió es va realitzar a casa meva i al meu taller amb la presència de Jordi Coll i Joaquim Pigem. Dies després vaig lliurar el primer esbós del meu projecte i vam tornar a reunir-nos al Temple a Barcelona. Les reunions eren cordials però difícils ja que es tractava d'escollir entre un dels dos projectes presentats, el del Sr. Pigem i el meu, sent el seu molt apreciat pels seus coneixements científics, però al cap de poc temps desestimat per la poca viabilitat de la seva proposta.
Els arquitectes van acceptar la meva proposta. Vam començar les reunions per preparar els canvis en tots els plànols inicials de la part alta de la Torre de la Sagristia. Havia de mantenir l'aspecte de la proposta de Gaudí i fer l'adaptació de la forma més correcta a nivell estètic, visual i tècnic. Aquest procés va ser delicat i llarg, havia de tenir en compte cada mil·límetre, cada detall, cada modificació suposava nous dibuixos que jo lliurava en el meu format natural (dibuix en paper o en ordinador) i ells els convertien a format digital amb presentació en tres dimensions. Aquest procés d'adaptació i cerca de solucions per a les peces de vidre va prendre al voltant de 3 mesos amb reunions constants, documents, models impresos en 3D al laboratori del temple, en resum, una forma de treballar molt avançada, agradable i amb molta comunicació.
El re-disseny de les peces de
vidre ens va obligar a redissenyar els elements en marbre dels suports, una
tasca desenvolupada en comú amb els arquitectes. Cal anotar que durant el
procés de disseny es van considerar tots els aspectes necessaris fins a donar la forma definitiva dels blocs de vidre i
durant aquest procés es van donar molts canvis.
DETALLS TÈCNICS
La meva proposta va modificar completament el model inicial que vaig rebre dels arquitectes. Ells planejaven cubs complets de 6 costats, transparents i amb pestanyes de gran format per fer estructura entre ells i les parts de marbre de la base. Aquesta proposta és inviable per diversos motius. Primer, una massa de vidre massís d'aquest calibre mai pot tenir volums extra que sobresurten de la massa perquè es crearan tensions en el refredament i es trencaran. Fins i tot amb una llarga sessió de refredament molt controlat, igualment es trencaran en rebre les forces a què estan destinades.
 |
|
Model inicial -
Cub massís amb un volum estructural que sobresurt |
|
|
 Primeres
modificacions - Cub amb interior en forma de cúpula - |
|
|
|
|
  |
|
Projecte
definitiu - Cubs amb buit en forma de cúpula
|
|
|
Per aquest motiu vaig presentar uns cubs amb quatre costats plans que són els quatre costats visibles a l'exterior de la torre, i els altres dos costats es converteixen en una depressió en forma de cúpula corba que a més d'alleugerir tensions per al refredament, redueix de forma important el volum i pes de l'objecte, es converteix en la zona que capta la llum i s'il·lumina, per transmetre la llum a la gran hipèrbole que corona l'interior del pis més alt de la sagristia.
Un altre tema important és la qualitat de les textures de las peces per realment captar la llum del sol i poder-la transmetre a l'interior de la Torre. Els arquitectes van insistir fins a l'últim moment en un poliment transparent. La meva experiència en aquest tipus d'escultures que capten la llum em donava ales per mantenir mi proposta. La textura de les peces ha de ser mat amb les 5 arestes vistes completament polides transparents. La llum del sol en forma d'ona entra a la massa a través de les arestes i es multiplica dins de la massa per les parets matisades que la conformen. La vibració de les ones de llum es multiplica a l'interior de la massa i la il·lumina convertint-la en un nou emissor de llum.
Les peces estan situades a l'exterior a les tres ales de l'element que corona la part superior de la torre. Aquestes ales són buides per dins, els cubs de vidre reposen en estructures de marbre i tenen tot l'espai buit per enviar la llum a l'interior de la Sagristia. L'element en vidre té forma de volta i és des d'aquí que passarà la llum a l'espai hiperbòlic de l'interior. Són en total tres escultures a cada ala i són tres ales que s'acoblen a una gran hipèrbole que s'obre cap avall i envia tota la llum a l'interior de la torre. Era un repte imaginar tot aquest gran espai il·luminat per nou peces en vidre. I ho vam aconseguir!!
PROCÉS DE CERCA I SELECCIÓ PER A LA PRODUCCIÓ
Per a la producció de les escultures vaig presentar als arquitectes una idea especial en què proposava la redacció d'un projecte personal de producció d'escultures en vidre, que vaig redactar en diversos idiomes, per sortir a la recerca, en diversos llocs del món, d'estudis i fàbriques de vidre amb equipament adequat i persones amb coneixements tècnics especials per fer aquest tipus de peces en vidre. Requeria forns grans amb controladors especials, experiència en obres en vidre per a exterior fent servir vidres de baixa dilatació i buscava que es fessin càrrec també dels acabats de les obres.
La idea de fer la recerca en forma privada ve de l’experiència al Palau de la Música de Barcelona. En aquest mateix temps estava encarregada de la restauració dels cilindres de vidre bufat dels balustres dels balcons a la gran sala de concerts del Palau de la Música. Un projecte que durant dos ans també va ocupar la meva atenció. Per realitzar aquest projecte vaig activar les relacions amb les empreses i amb els bufadors com un encàrrec personal, sense indicar que es tractava de peces per a la restauració d'un monument emblemàtic. Això permet en certa forma obtenir pressupostos correctes i treballar en forma directa amb els llocs escollits per a la producció. Un tu a tu dinàmic, sense intervenció dels que encarreguen el projecte, una responsabilitat personal.
En el cas del projecte per la Sagrada Família va ser també molt ben rebuda la idea de convertir-lo en un projecte personal per a un espai arquitectònic, cosa que em va permetre arribar al més delicat que va ser estudiar les característiques tècniques que podia oferir cada lloc al que vaig presentar el projecte.
Així el projecte de producció també va passar a les meves mans inicialment com a responsable en comunicació i més endavant com a responsable de tot el procés de producció. El projecte el vaig presentar a les fàbriques i estudis com una proposta personal sense avisar a ningú la destinació final de les peces i així mantenir la privacitat del projecte.
El període de cerca d'un taller adequat es va estendre per 3 mesos, entre novembre del 2014 i gener del 2015. Vaig presentar el projecte a una desena d'estudis en varis països i vaig anar tancant el cercle poc a poc després de llargs intercanvis d'informació, discussions i propostes tècniques. Durant aquest període vaig viatjar per diversos països d'Amèrica del Sud per temes de treball i temes personals, atenent sempre comunicats tècnics amb les empreses que vaig contactar, escrivint informes precisos als arquitectes i prenent decisions. En format adjunt presentaré els tallers i fàbriques de vidre que van rebre el projecte i els resultats de cada investigació.
Ja avançada la investigació em vaig quedar amb dues empreses que complien els requisits tècnics presentats en el projecte i finalment vaig seleccionar l'estudi de Sdenek Lhotsky a la República Txeca. Només fins haver fet tot l'estudi tècnic amb un intercanvi molt llarg de preguntes i respostes (de part i part), i tenir la certesa d'haver trobat l'estudi adequat, va ser llavors quan vaig informar la selecció als arquitectes i els vaig presentar el perfil de l'estudi.
Teníem la idea de continuar el projecte com a encàrrec personal, però vam considerar necessari reunir totes les parts abans de procedir a encarregar la producció. Va ser quan vaig informar l'estudi sobre la destinació de les Escultures en Vidre. Així, per presentar a l'estudi seleccionat, celebrem una reunió a la Sagrada Família al febrer de 2015 amb la presència de Lhostky, el seu treballador de capçalera, un traductor i els tres arquitectes. Recordaré aquesta reunió sempre per la intensitat de la trobada, els arquitectes necessitaven confirmar la efectivitat de la meva selecció.
Coincideix que el desenvolupament del projecte per al Palau de la Música també el vaig realitzar en tallers de la República Txeca. Va ser un retorn als meus orígens ja que quan vaig estudiar escultura en vidre vaig aprendre la tècnica de càsting de la ma d'escultors de la república Txeca i vaig conèixer diversos estudis durant la meva època d'estudiant i altres més endavant com a professional. Ara treballaria amb aliats molt experts en càsting per a la Sagrada Família i en vidre bufat per al Palau de la Música.
PROCÉS DE PRODUCCIÓ
Al març del 2015 l'estudi Lhotsky va rebre l'encàrrec de producció amb tots els detalls de disseny i format resolts per a cada una de les 9 peces, es van establir els termes del contracte, els terminis de lliurament, les necessitats per suplir els models de les peces i molts detalls tècnics. L'estudi de Lhotsky es va fer càrrec de la fundició de les peces incloent-hi la fabricació dels motlles de sílice a partir dels models 1:1 enviats des de la Sagrada Família. L'estudi també es va fer càrrec dels processos de forn i més endavant, dels processos de polit.
L'excel·lent equipament, la tecnologia i, en especial, l'alt nivell de coneixement sobre la tècnica de càsting de l'estudi Lhotsky, van permetre la producció de les escultures en vidre amb un resultat excepcional. De comú acord es va decidir el tipus de vidre a utilitzar, un vidre de baixa expansió tèrmica apte per a masses de vidre a l'exterior que aquest estudi ja havia fet servir amb resultats òptims. També es van decidir les fornades i, especialment, el temps total de refredament. Un munt de comunicats mostren com es van decidir tots els detalls de la producció.
El procés de producció es va prolongar 6 mesos durant els quals em vaig fer càrrec de coordinar, consultar i resoldre tots els detalls particulars del procés, a més d'elaborar els informes corresponents. Durant tot el procés de producció vam mantenir reunions amb els arquitectes i comunicació amb l'estudi.
Uns dels detalls més importants va ser prendre la decisió per fer un canvi en la dimensió de les escultures en vidre per alleugerir pes, alleugerir costos i alleugerir temps de refredament. Tenint present que una quantitat menor de massa de vidre no canviaria la incidència de la llum, vam procedir a reduir la mida de les peces i a ampliar la zona del suport en marbre. Es va fer una nova modificació de les parts en marbre per mantenir l'estètica i la coherència visual a la Torre de la Sagristia. Aquest canvi en les peces en vidre va significar generar nous models en 3D per a les 9 escultures que van ser de nou realitzades amb la col·laboració del laboratori de motlles de Sagrada Família.
Un detall més a tenir en compte va ser un nou enviament de tots los models en 3D amb unes dimensions 3 mil·límetres més grans a cada superfície per tenir en compte la quantitat de material que es perdria durant el poliment de les peces. Parlem d'una exactitud mil·limètrica perquè els cubs havien de quedar perfectament acoblats a la base de marbre. Com a creadora i coordinadora del projecte, cada detall va ser una presa de decisions amb informes previs, reunions, vistiplau, execució i molta comunicació i paciència. Algun dia faré un recull dels centenars de emails i documents que van ser part de tot aquest procés.
|
|
  Models 3D impressió Digital - laboratori de motlles Sagrada Família |
S'inicia el procés de producció a l'abril de 2015. Els motlles per fondre el vidre van ser a càrrec de l' estudi Lhotsky així com tots els processos de forn. Es va fer una primera peça de prova i després es van fondre les vuit peces restants en un sol forn de grans dimensions.
Vaig fer una visita a l'estudi de Lhotsky a inicis del mes de setembre de 2015 per fer el registre fotogràfic i de vídeo de l'estudi i de la sortida de les peces del forn, dels processos de poliment, i per prendre nota dels resultats i poder indicar els possibles acabats de les peces als arquitectes. Durant la visita vaig conèixer el nou Museu Libensky a la ciutat de Zelezny Brod, vaig visitar altres museus i galeries i vaig conèixer el nou estudi de Lhotsky adequat per començar a funcionar com a escola de vidre. Puc donar fe que és a l'actualitat un lloc excepcional per al treball en vidre.
Més endavant vaig organitzar la visita de l'arquitecte Jaume Serrallonga a l'estudi de Lhotsky per verificar les mides dels daus i per triar els acabats de les peces. Durant aquesta visita es va determinar el format final de las textures ja que els arquitectes encara insistien a deixar els cubs transparents. Les proves van donar la raó finalment a la meva proposta d'esmolar plans i polir arestes perquè és la forma de fer que les vibracions de les ones de llum en repetir-se a l'interior magnifiquin la presència de la llum.
|
|
Un cop acabades les escultures, vaig organitzar el transport especial de les peces en furgoneta privada amb totes les cures possibles. Després vaig participar en la investigació de productes adherents i protectors adequats per a la instal·lació dels blocs de vidre sobre el marbre blanc. Vaig investigar productes de nova generació, vam fer proves al laboratori del temple, a més de les proves amb productes de nanometria avançada per a la protecció de les peces de vidre a l'exterior.
Les peces de vidre van arribar a
Barcelona a l'octubre del 2015 amb urgència per ser instal·lades, però la gran
quantitat de detalls de la construcció de la torre de la sagristia van fer que
s'ajornés la col·locació de les peces fins al març del 2016.
Finalment vaig coordinar amb l'estudi Lhotsky la recepció del Certificat de Qualitat i el document de Condicions d'ús i manteniment de les peces en vidre.
Al món de la producció artística
és freqüent tenir col·laboracions tècniques d'experts com va ser en aquest cas
la relació amb l'estudi Lhotsky. És important mencionar sempre aquestes
col·laboracions i també deixar clara l'autoria i responsabilitat del projecte
com ho presento en aquest document. L'estudi de la República Txeca va ser
contactat per mi una vegada tenia dissenyades i aprovades les escultures i va
ser seleccionat com la millor opció per al procés de fabricació. L'estudi
Lhotsky va realitzar el meu encàrrec entre els mesos abril i setembre de 2015.
COL·LOCACIÓ DE LES ESCULTURES
El dia 4 de març de 2016 es van col·locar les escultures per coronar la Torre de la Sagristia. Es va preparar un palet amb tot el material de suport i les escultures embalades a les seves caixes, els operaris coneixien tot el procés constructiu amb els cursos que vam preparar al laboratori.
Hi ha moments especials a la
vida. Veure pujar el palet amb les escultures per la gran ploma de la grua de
la Sagrada Família va ser un moment etern. El muntatge va durar al voltant de 5
hores. Per motius de seguretat em va ser prohibit pujar a la bastida de
construcció a la Sagristia. Vaig estar atenta i registrant tot el procés de
col·locació des d'una de les torres de la porta de la passió amb vista directa
a la zona de treball. El fotògraf del temple va registrar el procés in situ,
Manfred Juengling des del carrer i jo mateixa des de la Torre de la
passió.
 |
|
4 de març de 2016 - Col·locació de les escultures a la Torre de la
Sacristia
 |
|
Durant la instal·lació de les escultures |
Una vegada acabada aquesta instal·lació i dies després acabats altres detalls de la corona de la Torre, es va retirar la bastida i es van acabar detalls interiors i de pintura de la gran hipèrbole a l'interior de la Sagristia. La Torre de la Sagristia es donava per acabada i finalment vam poder comprovar que una gran quantitat de llum natural passava a l' interior de la torre des de les nou peces de vidre i de la hipèrbole que la transporta. Hi ha una immensa quantitat de llum blanca que il·lumina tot l'espai. Conservo el email de l'arquitecte Jordi Faulí amb una frase: Ho aconseguim, la llum ho il·lumina tot!
Les escultures s'aprecien des del
carrer i es veuen completament il·luminades quan tenen el sol directe. Fins i
tot sense sol, sempre transporten llum natural a l'interior de la torre.
CONCERT STABAT MATTER DE
PERGOLESI
El Temple convoca cada any a tots els seus proveïdors, amics i patrons, a celebrar la Setmana Santa amb un gran concert. El 12 de març de 2016, coincidint amb el dia del meu aniversari, vaig assistir amb el meu fill al concert al Temple. Al programa, el Stabat Matter de Pergolessi, l'obra clàssica que més he admirat i escoltat repetidament a la meva vida. Celebrem la col·locació de les escultures, l'aniversari i la meravellosa llum del capvespre a l'interior del Temple. Un dia per a enmarcar als records.
AGRAÏMENTS
Vull esmentar les persones que van contribuir durant el procés de comunicació, investigació i desenvolupament del projecte. Els meus gurus del vidre David Gibernau a Catalunya i Jorge Mazuera a Colòmbia, atents a donar respostes a les preguntes tècniques. La col·laboració de persones que em van guiar per trobar estudis al món, entre ells Yilmaz Yalzcinkaya des de Turquia i Kazimierz Pawlak des de Polònia. A amics fotògrafs i arquitectes que han pres temps per col·laborar en els registres fotogràfics, ells són Manfred Juenling i Martí Ardanaz.
El meu interlocutor
a la República Txeca va ser sempre l'artista Vaclav Rezac com a representant en
aquella època del Lhotsky Studio, amb ell vam mantenir comunicació durant tot
el projecte amb una amabilitat excepcional.
Per descomptat
recordar els arquitectes Jordi Faulí, Jordi Coll i Jaume Serrallonga per la
professionalitat, ordre i ímpetu amb què manegen els projectes de la Sagrada
Família. Agraeixo que hagin acceptat els canvis proposats al disseny original
de les peces per fer viable el projecte i que hagin confiat sempre a les meves
decisions.
Als especialistes
del laboratori de models de la Sagrada Família Albert Portoles, a Luis i altres
persones del seu equip per l'elaboració dels models 3D i la col·laboració a les
sessions de fotografia. I per suposat a la paciència de Pablo Acevedo, el meu
fill, ia la generositat de Joan Batlle per donar-me refugi a Barcelona durant
tot el procés.
 |
|
Jaume Serrallonga - Arquitecte |
 |
Mariona Bonet - Arquitecta |
|
|
|
|
ELS ESTUDIS I PLANS FUTURS
El següent pas és crear un vídeo documental d'aquesta experiència amb el vidre i l'arquitectura recollint els detalls tècnics, humans, artístics, arquitectònics i poètics d'aquest projecte excepcional. De moment el presento a Conferències i articles especialitzats.
El temps de treball en aquest projecte va ser també alimentat per estudis especials de la geometria a l'arquitectura, els materials, els acabats, els detalls proposats per Gaudí per construir la nau del temple. Estudis realitzats amb els arquitectes, especialment Jaume Serrallonga, que va dedicar moltes hores a resoldre totes les meves preguntes, i amb Mariona Bonet amb qui vaig tenir infinitat de converses.
A més, vaig fer estudis de materials i dels documents de Gaudí a l'Institut de Recerca de Gaudi a la Colònia Guell de la mà del seu llavors director Manuel Medarde.
Em vaig dedicar a fotografiar durant ja set anys de forma espontània i després en forma metòdica aquesta impressionant llum a cada moment de l'any, del mes, a cada hora del dia. Vaig recopilar coneixement i imatges per crear una proposta per a una pel·lícula i vaig obtenir un permís especial del temple per realitzar la meva pel·lícula sobre la llum a la Sagrada Família. Amb el suport dels arquitectes Jordi Faulí i Jaume Serrallonga vaig iniciar aquest projecte que té una història independent (que publicaré al bloc properament).
En plena dedicació a la pel·lícula vaig fer entrevistes meravelloses. El Mestre Joan Vila-Grau (EPD), creador dels vitralls del temple, em va concedir una entrevista única. Més endavant el seu fill Antoni Vila em va concedir hores de conversa en línia (durant la pandèmia). Tinc registre de les reunions amb l'excepcional coneixedor de l'obra de Gaudí, el Sr. Manuel Medarde, aleshores director de l'Institut de Recerca de Gaudí.
Per acabar, us vull donar la
notícia que la pel·lícula està en procés. Es tracta d'una sèrie de Poemes
Visuals anomenats EL TEMPLE DE LA LLUM en homenatge al nom que va voler donar
Gaudí al Temple quan va dedicar els darrers anys de la seva vida a la creació
del gran projecte dedicat a la llum.
 Torre de la
Sagristia
Torre de Maria |
Fotos Desembre
de 2023
No hay comentarios:
Publicar un comentario